Moments de Felicitat

Són les set de la vesprada. Em trobava un poc esgotat de caminar i de descobrir els racons més insòlits de la Vila de Sitges. Així que vaig decidir seure en una xicoteta terraseta d'una pastisseria a la plaça de l'ajuntament amb la millor companyia que es podia trobar en eixe poble.

Als pocs minuts, un cambrer un poc especial ens pregunta que volem. És Agost, fa calor i com a home de costums tradicionals que soc, em ve a la ment un got molt fred d'orxata amb fartons o qualsevol dolç que es puga sucar en ell. Encara no he dit res, quan sense saber molt bé com, la meua vista es centra en la copa plena de cava que estava prenent la meua veïna del costat. La idea de l'orxata es desvaneix del meu cap amb la velocitat d'un parpelleig. Sense dubtar-ho gaire, demane una ampolla de cava ben freda i el dolç més típic del poble. Hui tocava canviar i es faria un berenar de senyorets tradicional del Penedés.

Mentre espere ansiós que el cambrer torne amb el meu capritxet, observe el meu voltant. Per mi Sitges és un poble completament nou i no puc parar de escodrinyar cada racó que l'envolta.. Tot i que és Agost, els carrers de pedra dissimulen la xafogor. La plaça està plena de gent, alguns gent del poble (algú conegut del meu company, el qual ens saluda) i uns tants altres són turistes vinguts de totes parts. Alguns fan fotos a qualsevol cosa que li pareix interessant, altres tenen una conversa o riuen mentre caminen. La gent pareix feliç, sense preocupacions. És una vesprada preciosa d'estiu i l'alegria d'uns contagia als altres, creant una perfecta harmonia.

Sense adonar-me, el cambrer ha plantat en la taula una xampanyera plena de gel amb una ampolla de cava ben freda, acompanyada d'un mufló ben dolç. Pere em serveix la primera copa, brindem amb un somriure ben gran i em desfaig amb el primer glop d'este elixir , continuat per una simfonia de sensacions que em proporciona el sabor dolç del mufló, el qual contrasta de forma perfecta amb la secor del brut.Vint minuts després, ja no se si va ser el cava, si va ser la conversa o si va ser l'ambient estiuenc que es respirava. Però dins meu vaig notar una càlida sensació, com feia temps que no sentia.

Molta gent es pregunta que és la felicitat. Jo no tinc una resposta general, però se ben bé, que estos xicotets moments, acompanyats per l'home que m'estime, gaudint dels productes de la terra, en un lloc tan agradable com aquell. Em produeixen tal nivell de felicitat i de benestar, que no n'hi ha problema gran en el món que em puga desbaratar el moment.