9 d'octubre,
molts hem hagut de matinejar, però no és cap molèstia. El carrer
Pal fa goig. Des de fa uns dies que està ben guarnit amb cintes de
tots els colors i pètals de flors escampats pel terre. Senyeres de
tot tipus pengen de les balconades i finestres. De bon matí que es
poden escoltar les melodies que ixen dels dolçainers i tabaleters de
la colla del poble. Els balladors i balladores es donen els últims
retocs per començar la tradicional dasà popular, a la qual
convidaran a tota la gent a participar en ella. Els enamorats al
llarg de tot el dia donaran a les seues xicones el tradicional
mocador de Sant Dionís, ple de massapà i diverses llepolies.
Xiquets vestits de Jaume I representaran la conquesta de la ciutat de
València, mentre el Penó de la Conquesta s'alça ben alt, donant
pas a la processó cívica encapçalada per una cadena de gent
sostenint dues senyeres gegants.
Durant
aquest dia, el poble es posa de gala i es torna a viure en valencià.
La nostra llengua que dia darrer altre anem perdent-la. Durant un dia
ningú té el dret de imposar-nos la seua forma de pensar i parlar.
Durant un dia els valencians podem cridar ben fort “SOC VALENCIÀ I
ESTIC MOLT ORGULLÓS DE SER-HO”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada